
El contingut del primer Dijous de Salut Pública del curs 2024-2025 ha recollit les experiències impulsades per l’equip de Gestió del Coneixement (EGdC) per generar aprenentatge col·laboratiu en l’àmbit de la Salut Pública.
El responsable de EGdC de l’ASPCAT, Daniel Giménez, apunta que cal posar les condicions perquè «les persones fabriquin coneixement a través de l’experiència i el transfereixin a l’organització perquè això es pugui utilitzar per prendre decisions».
La sessió ha desplegat el catàleg d’iniciatives dutes a terme des del 2007, materialitzades en les Comunitats de Pràctica (CoP), les sessions de casos pràctics i les experiències d’intercanvis de coneixement, coneguts com els “Erasmus del coneixement”. Ha estat seguida presencialment i telemàtica, per més de 200 professionals.
El context conceptual de l’aprenentatge col·laboratiu l’ha exposat Joaquim Carbonell, soci director a Neos i Knoco Espanya, consultors en gestió del coneixement. Per a Carbonell, l’entorn actual demana adaptacions i canvis a les organitzacions, i, «per al canvi, cal aprenentatge».
Per a aquest expert, l’impuls de l’aprenentatge col·laboratiu genera -entre d’altres- eficiència en els processos i en els productes i, també, satisfacció entre les persones que formen part d’una organització que el fomenta.
CoPs i casos pràctics
Ildefonso Ortín, veterinari oficial d’escorxador i Leo Pascual, coordinadora de riscos i programes (tots dos integrants de la subdirecció regional a la Catalunya Central, ASPCAT), han exposat la trajectòria de les CoP, que actualment està en l’onzena temporada. Són grups de persones de diversos àmbits que fan equip per resoldre algun aspecte concret i pendent de la seva pràctica professional.
Fins al curs passat hi han intervingut més de 10.000 persones repartides en 100 equips. Ortín ha destacat que la majoria dels treballs són publicats a Scientia, el repositori digital del Departament de Salut i ha reclamat més formació en aprenentatge col·laboratiu i més difusió dels productes que en surten. Una mancança en què ha coincidit Pascual: «es pot millorar —diu— la difusió formal dels treballs i el reconeixement formal de la participació en aquests processos».
Pel que fa als casos pràctics, van néixer arran del confinament motivat per la pandèmia de covid-19. Els han exposat Toni Colomer, veterinari oficial d’escorxador (subdirecció regional a Lleida i Alt Pirineu), i Pilar Sala, del servei de vida saludable (subdirecció general de Promoció de la Salut).
La fórmula, nascuda en ple confinament per la covid-19, s’ha demostrat una eina útil per tractar assumptes de protecció de la salut, vigilància epidemiològica, tecnologia i ambientals, entre d’altres. Se n’han fet 63 sessions en què hi ha arribat a haver gairebé 14.000 professionals inscrits, tots amb valoracions molt positives.
Pel que fa als “Erasmus del coneixement”, Jordi Vendrell, responsable dels serveis veterinaris d’escorxador al Baix Ebre (subdirecció regional a Tarragona i Terres de l’Ebre) ha destacat la capacitat de creixement i millora que representa el model d’aprenentatge d’igual a igual (peer to peer).
Es tracta d’una estada d’una jornada laboral que els professionals de l’ASPCAT i de l'ASPB poden demanar per conèixer el dia a dia d’un departament aliè per aprendre’n aspectes concrets. Tant el professional que es desplaça (convidat) com el qui rep la visita (amfitrió) —i, per tant, ofereix el seu coneixement i experiència a la persona convidada. Comporta, diu Vendrell, una oportunitat de millora tant per al professional que acull com el qui es desplaça. Fins ara s’han fet «pocs intercanvis», segons Vendrell: 50 en total, que han implicat unes 120 persones. «Una iniciativa que s’hauria de potenciar», ha reblat.